Manifest. I si tornem a jugar?

Benvinguda a un nou començament.

Si em coneixes una mica, saps que això, la meva vida i el meu projecte, estan en continu canvi, sempre a la cerca d’allò amb que em senti veritablement connectada. Deixo enrera mesos de molta introspecció, de molta feina creativa, de molt replantejar-m’ho tot. Obro l’ampolla de cava per celebrar l’arribada d’un altre temps i, com no podria ser d’altra manera, vull fer-ho amb tu, al teu costat.

És per això que m’he atrevit amb el meu primer podcast, nou format, noves normes. Et convido molt a fer click al play (tot i que si ets més de llegir, a baix tens el manifest escrit) i a acompanyar-me en aquesta nova aventura. Perquè en totes les anades i vingudes dels últims mesos, sempre ha hagut una constant: en TOTES m’acompanyes tu.

Comencem!

Manifest. I si tornem a jugar?

 

Jo duia uns quants anys fent una cosa que sabia fer, però que no m’agradava en absolut. I llavors vaig decidir canviar-ho tot i apostar per la consultoria.

Sempre havia volgut acompanyar persones per fer-les més felices, fins al punt que, encara cursant la carrera de Publicitat i Relacions Públiques, vaig plantejar-me molt seriosament començar la de psicologia.

La consultoria em permetia fer precisament això, acompanyar a altres emprenedors cap a projectes que els fessin més feliços.

Em vaig formar, vaig començar el meu propi procés amb una mentora que em va descobrir quantitat d’eines que desconeixia, i m’hi vaig llançar.

De sobte estava súper contenta i orgullosa d’haver descobert la fórmula màgica, i això que sempre havia reivindicat que les fórmules màgiques no existien.

El cas és que em vaig posar a fer “el que havia de fer”, una mica empesa també per una situació econòmica que volia resoldre, i em vaig oblidar del que volia realment fer. Com si l’únic que realment importés fos facturar més i més.

Però la realitat és que les coses no funcionen ben bé així. Hi havia, principalment, dues peces que no encaixaven: la de la coherència i la de la creativitat.

Pel que fa a la coherència, m’havia perdut, havia escollit el camí fàcil en molts d’aspectes, havia cregut en la fórmula màgica i havia erradicat allò en el que realment creia i que potser era més difícil d’explicar, o més controvertit.

M’havia enfocat al 100% en el resultat econòmic quan, en realitat, estic segura que no vaig crear eNow només per forrar-me, vaig decidir mostrar només la meva cara guanyadora.

Perl que fa a la creativitat, vaig fer meus missatges en els que no creia, però que semblava que  altres funcionava, em vaig limitar a replicar i, clar, no havia vingut a aquest món per a això. Vaig creure que hi havia una única resposta realment vàlida i m’hi vaig aferrar.

La meva nena interior encara plora, enrabiada perquè he deixat d’escoltar-la.

Total, que amb la incoherència i el segrest de la meva creativitat, aviat em vaig sentir esgotada i perduda, i això que ara escric amb tanta claretat, llavors era incapaç de veure-ho, algo així com la síndrome d’Estocolm, enamorada del meu segrestador.

Adonar-me de tot això m’ha revolucionat i m’ha dut a prendre decisions que potser no són tan dràstiques, vistes desde fora, però que representen una immensa transformació interna.

  • He decidit treure’m l’armadura i mostrar-me més jo, jutjar menys el que dic i el que faig i compartir la realitat d’una emprenedoria que no sempre és idílica. Crec que mostrar una sola cara de la moneda és injust, per a mi mateixa i per a qui m’escolta, que pot arribar a creure en una realitat ensucrada i irreal.
  • He decidit escoltar-me més, deixar que la meva crítica interna em parli i després decidir quina part del que ella diu em quedo.
  • I he decidit passar-m’ho bé. Vendre coses amb les que gaudeixi, crear, arriscar-me a posar al mercat coses “incomprables” i veure què passa. La meva nena interior em va empényer a emprendre perquè volia jugar, ara la vull deixar jugar.

I d’aquestes decisions, els meus compromisos més immediats:

  • D’ara endavant, només vendré serveis en els que tan tu, com a clienta, com jo, en ho passem súper bé. Honrem massa el patiment i jo ja me n’he cansat. D’ara endavant t’ajudaré a fer créixer la teva empresa i a créixer tu com a emprenedor passant-t’ho d’allò més bé en el procés.
  • D’ara endavant no prometré xifres, no et diré que vull que augmentis la teva facturació, perquè m’he adonat que hi ha coses més importants.
  • D’ara endavant faré moltes proves, cada cop que intueixi que hi ha alguna cosa que ens pot fer més feliços, a tu i a mi, ho provaré. Tu decidiràs si val la pena o no.
  • D’ara endavant posaré preus valorant el que de veritat aportem i et donaré totes les facilitats perquè puguis pagar-ho (finançament, plaços…). Vull que tant tu com jo siguem més feliços.
  • D’ara endavant diré sense por que soc catalana i que estimo la meva llengua, la meva terra i la meva cultura. Per tant, deixaré d’amagar-les i, quan ho senti, comunicaré també en català, desitjant que l’amor per la meva llengua s’encomani.
  • D’ara endavant seguiré sent estratega, perquè va en mi i hi anirà sempre, però una estrategia coherent i creativa.

M’encantarà que et quedis aquí, amb mi, que et decideixis a viure al meu costat aquesta nova etapa. M’encantarà que ens acompanyem, que treballem juntes, cap a aquest creixement que ens faci felices, a tu i a mi.

Gràcies per passar aquesta estona amb mi, tornarem a parlar pronte.

Una abraçada.

¡Impulsa los resultados de tu empresa ahora!

Contacta con nosotros y descubre cómo empezar a desarrollar tu plan de crecimiento.

Contacta